El Ripollès dels trobadors

L a cançó del Comte Arnau ha estat interpretada per diferents cantants i autors . La lletra de la cançó ha estat fixada i existeix una partitura de la seva música. "Cançó d'"El comte Arnau" cantada per Montserrat Figueras i Francesc Garrigosa a Cançons de la Catalunya Mil·lenària. Planys & llegendes . Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall . Audivis-Astrée (1991). "Cançó d'"El comte Arnau" cantada per Joan Manuel Serrat a C ançons tradicionals . BMG (1968). "Lo comte Arnau" , el poema de Verdaguer, en versió de Jaume Arnella i Ferran Martínez (amb la col·laboració de la Nova Euterpe i la Societat de Cançons Els Tranquils), a Mossèn Cinto Verdaguer. Cançons i balades . Tram, 2002. Maria del Mar Bonet , en el seu treball Cavall de foc també versiona la cançó d' "El comte Arnau" . PICAP (1998).

Durant el regnat d'Alfons II el Cast o el Trobador varen tenir lloc diferents disputes, a partir de 1184 i fins 1195, que varem enfrontar al comte d'Urgell i els vescomtes de Cabrera i de Castellbó contra el parer del mateix rei. Com explica Santiago Sobrequès ( Els barons de Catalunya (1957): "El vescomte Ponç [III] de Cabrera, nosaltres l’anomenarem, potser injustament, el trobador . És ver que no en coneixem sinó una composició, però és més que suficient per a acreditar una remarcable erudició trobadoresca. El seu corresponsal Bertran de Born deia d’ell, sempre suposant que es tracti d’ell i no del seu fill Guerau, que era lo plus rics hom et plus gentils de Catiloigna trait lo comte d’Urgell son seigner . La vida del vescomte trobador fou pròdiga en aventures. Va casar-se amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, i d’aquest matrimoni derivarien les pretensions i finalment l’accès, dels seus descendents al comtat d’Urgell. En 1184, quan va morir el seu s

Els Carmina Burana o Poemes de Benediktbeuern són una col·lecció de poemes goliàrdics, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Baviera). El manuscrit és del segle XIII, però la majoria del poemes són del XII. El manuscrit conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany, escrits per clergues o estudiants "vagants" alemanys, francesos, anglesos, etc. anònims. Els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n’hi ha de morals, didàctics i satírics (polítics i anticlericals). Estan inspirats en la poesia clàssica (Ovidi, Horaci i Catul) i popular i escrits generalment en quartetes monorimes. Algunes d’aquests peces tenen notació neumàtica molt primitiva, i posteriorment foren copiats amb neumes sobre línies, la qual cosa n’ha facilitat la transcripció musical. El 1936 el músic alemany Carl Orff posà en música, en una concepció neoprimitivista, vint-i-cinc dels poemes en una cantata per a cor, solistes i orquestra, que malgrat la seva conce

Segons explica sintèticament Martí de Riquer: "El rei Alfons, en morir l'any 1166 el seu cosí el comte Ramon Berenguer II de Provença, reclamà la seva heretat, s'intitulà marquès de Provença i inicià, contra les pretensions de Ramon V de Tolosa, una eficaç i constant política a l'altre vessant del Pirineu, fonamentada en múltiples pactes i compromisos feudals amb barons i grans senyors provençals, la qual cosa l'obligà, a partir del 1167, a fer llargues i freqüents estades a Arles, Tarascó, Nica, Montpeller, Carcasona, Aix, Marsella, etc.". Les llargues relacions de Catalnya-Aragó amb Provença Les relacions de Catalunya amb el comtat de Provença es remunten als orígens de la casa comtal de Barcelona. Però per explicar la situació durant els temps del trobadors es remuntarem als inicis del segle XI. R amon Berenguer III ,   el Gran , comte de Barcelona, va començar a governar els principals comtats catalans cap el 1096. Era Senyor de Carc

El Carmen Campi Doctoris és una cançó sobre el personatge del Cid, escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, de la primera meitat del segle XIII, conservat avui a la Bibliothèque Nationale de Paris. És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà. Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona, al voltant d’Almenar (Segrià), cap el 1082. Manuel Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Marcelino Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau d’Olwer no el cregué català. Jules Horrent vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida i proposà com a data de redacció entre juny de 1093 i el juny de 1094. Antonio Ubi

L'oblit que ha patit la baronia de la Guàrdia es més imperdonable quan aquest senyoriu fou comprat l'any 1363 pel monestir de Ripoll al rei Pere III, el Cerimoniós, esdevingueu la més important possessió feudal de l'abadia ripollesa, qui hi tenia jurisdicció senyorial a més d'eclesiàstica. El senyoriu territorial de l'antic castell de la Guàrdia de Ripoll comprenia, per tenir una apreciació del seu abast i extensió, els actuals termes d'Alpens (Osona) i de Les Llosses (Ripollès), ocupant una considerable extensió de terrenys a les dues vessants de la serra de Puig Cornedor. La ubicació del castell de la Guàrdia de Ripoll L'oblit que han patit els senyors de la Guàrdia de Ripoll és acompanyat pel desconeixement popular de la ubicació exacte i precisa de la casa senyorial o castell d'aquest importants senyors feudals del Ripollès. Un desconeixement al que han contribuït, amb desgraciades descripcions i precisions, els tractadiste

Segons explica sintèticament Martí de Riquer: "El rei Alfons, en morir l'any 1166 el seu cosí el comte Ramon Berenguer II de Provença, reclamà la seva heretat, s'intitulà marquès de Provença i inicià, contra les pretensions de Ramon V de Tolosa, una eficaç i constant política a l'altre vessant del Pirineu, fonamentada en múltiples pactes i compromisos feudals amb barons i grans senyors provençals, la qual cosa l'obligà, a partir del 1167, a fer llargues i freqüents estades a Arles, Tarascó, Nica, Montpeller, Carcasona, Aix, Marsella, etc.". Les llargues relacions de Catalnya-Aragó amb Provença Les relacions de Catalunya amb el comtat de Provença es remunten als orígens de la casa comtal de Barcelona. Però per explicar la situació durant els temps del trobadors es remuntarem als inicis del segle XI. R amon Berenguer III ,   el Gran , comte de Barcelona, va començar a governar els principals comtats catalans cap el 1096. Era Senyor d