Carmina Burana

Els Carmina Burana o Poemes de Benediktbeuern són una col·lecció de poemes goliàrdics, trobats el 1803 al monestir de Benediktbeuern (Baviera).

El manuscrit és del segle XIII, però la majoria del poemes són del XII. El manuscrit conté 250 poemes en llatí medieval i 55 en alemany, escrits per clergues o estudiants "vagants" alemanys, francesos, anglesos, etc. anònims.

Els poemes són cants a l’amor i al vi, però també n’hi ha de morals, didàctics i satírics (polítics i anticlericals). Estan inspirats en la poesia clàssica (Ovidi, Horaci i Catul) i popular i escrits generalment en quartetes monorimes. Algunes d’aquests peces tenen notació neumàtica molt primitiva, i posteriorment foren copiats amb neumes sobre línies, la qual cosa n’ha facilitat la transcripció musical.

El 1936 el músic alemany Carl Orff posà en música, en una concepció neoprimitivista, vint-i-cinc dels poemes en una cantata per a cor, solistes i orquestra, que malgrat la seva concepció escènica, és interpretada sovint com a obra de concert.