El castell de la Guàrdia de Ripoll
El senyoriu territorial de
l'antic castell de la Guàrdia de Ripoll comprenia, per tenir una apreciació del
seu abast i extensió, els actuals termes d'Alpens (Osona) i de Les Llosses
(Ripollès), ocupant una considerable extensió de terrenys a les dues vessants
de la serra de Puig Cornedor.
La ubicació del castell de
la Guàrdia de Ripoll
L'oblit que han patit els
senyors de la Guàrdia de Ripoll és acompanyat pel desconeixement popular de la
ubicació exacte i precisa de la casa senyorial o castell d'aquest importants
senyors feudals del Ripollès.
Un desconeixement al que han
contribuït, amb desgraciades descripcions i precisions, els tractadistes que
fins ara s'han ocupat de la qüestió. A l'obra Els castells catalans
(1976) es diu que "ben a la vora de l'ermita [de Santa Margarida de
Vinyoles]; a l'indret que dóna a la vall de Sora, hi ha el Castellot; casa
edificada sota l'ermita i sobre les restes del castell de Guàrdia de Ripoll. A
l'entorn de la casa encara resten en peu esmicolades parets". Més endavant,
en la mateixa obra es diu que "l'ermita de Santa Margarida de Vinyoles -un
xic més amunt del castell- té inscrita, a la llinda, la sorprenent declaració:
LA POR DE LA
PESTA ME HA
EDIFICAT. 1854
PESTA ME HA
EDIFICAT. 1854
(referència a una desoladora
epidèmia de còlera), el patronatge de Santa Margarida damunt la Guàrdia és molt
anterior al segle passat; ens n'encerteix un testament, ja citat, del 1324.
Podem especular, això sí, sobre l'emplaçament d'aquesta capella de Santa
Margarida de la Guàrdia: ran del castell?, al lloc de l'ermita
actual?...".
Com podem veure els
tractadistes ubiquen el castell de la Guàrdia de Ripoll al peu de l'ermita de
Santa Margarida de Vinyoles, on ara hi ha el mas Castell o Castellot.
Aquesta ubicació del castell
de la Guàrdia de Ripoll, a pesar dels dubtes finals que demostra, ha estat,
fins ara, seguida per tots els que n'han parlat. Antoni Pladevall, a la Gran
Enciclopèdia Catalana (19??), segueix ubicant el castell de la Guàrdia de
Ripoll "sota l'ermita de Santa Margarita de Vinyoles" i afegeix a la Gran
Geografia Comarcal de Catalunya (198?) que les restes "es troben al
mas El Castell, en un petit puig de la serrar de Santa Margarita, al sud de la
vall, sota el santuari de Santa Margarita de Vinyoles".
Altres han esmentat com a
possible lloc d'ubicació del castell de la Guàrdia de Ripoll la penya del
Roquer, mític lloc on segons Pladevall [Gran Geografia Comarcal de Catalunya],
existia una fortalesa, depenen del castell de la Guàrdia, "dita la Roca de
Baborers, que assegurava la defensa de la vall de Les Llosses" i de la que
en resten només les pedres de la base d'un torre i murs", i en el collet
per on s'accedeix, les restes de la capella de Sant Salvador de Babobers".
Que les restes de la penya
del Roquer han estat algunes vegades, equivocadament, assenyalades com la
ubicació del castell de la Guàrdia de Ripoll n'és una mostra que en la guia Ripollès.
Les comarques de Catalunya (1984) es diu, per exemple, "Restes d'un
const. de defensa dalt del Roquer (cast de la Guàrdia?)", encara que
abans, en la introducció al municipi de Les Llosses, diuen que era un lloc de
defensa depenen del castell de la Guàrdia "les restes del qual es troben
al mas del Castell, en un petit puig de la serra de Sta. Margarida, al S de la
vall, sota el stri. de Sta Margarida de Vinyoles", i més endavant diuen,
"el Castellot. restes que podrien ésser del cast. de la Guàrdia del
Ripollès. Situat prop de Sta. Margarida de Vinyoles".
El llibre corresponent al
Ripollès del Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (1985),
on també col·labora, entre altres Antoni Pladevall, ubica també el castell de
la Guàrdia de Ripoll en "un petit puig, a 1.150 metres alt, al
sur del terme", tot afegint que "només en resten base de murs, en
pedra ben tallada, entorn del mas en ruïnes del Castellot, dit abans mas
Castell, que fou construït el segle XVIII aprofitant pedres provinents de
l'antic castell".
Salvador Ginesta, en el seu
llibre La Comarca del Ripollès (1978) diu que "prop de Santa
Margarida de Vinyoles es troba una cada abandonada anomenada el Castellot, que
sembla que fou edificada a l'indret on existia l'antic castell de Guàrdia de
Ripoll, que havia pertangut al comtat de Besalú. Alguns vestigis de murs devien
provenir del castell que en el decurs del temps passà a possessió de les famílies
de Saguàrdia...".
Daniel Pi, en Santuaris
muntanyencs del Ripollès (19??) diu, per altra costat, que "diuen que
Santa Margarida potser era, originàriament, la capella del castell de la
Guàrdia de Ripoll, del qual hom té notícia que ja existia l'any 1017, dintre
del comtat de Besalú. Concretament, a sota i a curta distància, s'hi troba la
masia del Castell o el Castellot, lloc localitzat com el del seu
emplaçament".
Lluís Aymerich, finalment,
en Els castells de Catalunya (1984) dona pocs detalls nous a tenir en
compte. Altres estudiosos dels castells catalans (Buron, 1989) no fan esment
del castell de la Guàrdia de Ripoll.
Tots aquest autors no fan
sinó, pel que sembla, fent un anàlisi comparatiu, transcriure la indicació feta
per Cèsar August Torras en el seu volum del Ripollès de les guies Pirineu
Català. Guia Itinerari (1921): "Un xic al dessota del Santuari en l'indret
que dona a la vall de Sora, hi ha'l Castellot aon s'hi noten encara les
esmicolades ruines del castell de Guardia de Ripoll, que ve citat en molts
antics documents".
A pesar de totes aquestes
indicacions sobre la ubicació del castell de la Guàrdia de Ripoll, a pesar de
la unanimitat, sembla poc verosímil aquesta localització. Un castell sempre era
situat en un lloc alt, pel que sembla més lògic situat el castell de la Guàrdia
de Ripoll en el lloc precís on ara hi ha el santuari de Santa Margarita de
Vinyoles.
El santuari de Santa
Margarida de Vinyoles és un lloc de fàcil defensa i una talaia d'immillorable
vista, des d'on s'albira, al sud, des del Lluçanès fins el castell de Besora i
la torre de guaita de Torelló i part de la plana de Vic i la vall del Ges, així
com, pel cantó nord, la vall de Les Llosses i una ampla zona muntanyosa del
Berguedà i el Ripollès.
La ubicació del castell de
la Guàrdia a les restes del mas Castell o Castellot, que té sols vista al sud i
una posició subordinada al puig principal de la serralada, el fa un lloc poc
recomanable en cas de tenir que defensar-lo. Els castells eren lloc de talaia o
guaita i de defensa. El nom del mas és potser fruit de la seva proximitat al
castell, una construcció posterior o un edifici subordinat a ell. El castells
solien tenir al seus peus, les cases dels servents, per exemple, en el barri de Mataplana,
al peu del castell, ara recentment excavat.
La nau romànica, quasi
redescoberta amb la restauració que s'ha fet del santuari de Santa Margarita de
Vinyoles, com molt bé es diu a l'obra Catalunya romànica, que citarem a
continuació, és "gràcies a la iniciativa del rector de Matamala [Pere
Fradera] i s'ha evitat la degradació que sofria a causa del seu estat
d'abandonament", i que forma part del cos actual de l'edifici, n'era
segurament un element, com també cal esmentar com a possibles restes del
castell de la Guàrdia de Ripoll les pedres que donen vist pel costat sud
d'aquest cim de 1.216
metres. Hem refereixo a la construcció de paret on hi ha
ara la cisterna i que forma l'angle sud.
L'edificació romànica avui
inclosa dins l'edifici del santuari "d'època romànica tardana, en resta el
cos que s'allarga per darrera el santuari actual, amb un portal de dovelles
mitjanes i una finestra d'arc de mig punt" o com diu Josep M. Gavin (Inventari d'iglésies.
Garrotxa-Ripollès (1978)), "construcció
romànica" dóna peu a pensar en l'existència d'una edificació important, no
sols un capella del castell, al cim de Santa Margarida de Vinyoles.
La primera d'aquestes restes
es mencionada al volum corresponent al Ripollès de Catalunya Romànica,
encara que es continua considerant com a part de "la capella de l'antic
castell de la Guàrdia de Ripoll, el seti del qual es troba al peu del conjunt
del santuari". Òbviament es cita a Pladevall i la Gran Geografia
comarcal de Catalunya, abans citada. Segons els autors, aquesta antiga
capella "sembla que ja existia el segle XIII, però si la identificació
anterior es correcta, deu ésser força més antic. De tota manera, sabem de cert
que existia amb anterioritat l'any 1324". Segons la descripció que fan
l'autor (MAB [Manuel Anglada i Bayés]) aquest resta de la capella del castell
de la Guàrdia de Ripoll "queda annexionada a unes altres construccions de
diferents èpoques, la de l'albergueria i la de la nova església del segle
passat [1854], i ocupa l'extrem sud-oriental del conjunt".
La descripció concreta de la
part del conjunt que ens interessa, feta a Catalunya romànica (Volum X), es: "La part romànica del santuari és
una sala de planta lleugerament trapezoïdal, sense absis diferenciat, amb una
finestra d'esqueixada simple en el frontal del presbiteri i una altra de doble
esqueixada a la façana de migjorn, on també hi ha la porta, d'arcada dovellada,
amb grossos carreus. Aquesta sala ha estat coberta amb una volta, on es veuen
parcialment els carrerons, ben col·locats en filades; a sobre hi ha un sostre
d'un pis, que devia ésser l'estança de l'albergueria". L'anàlisi del
estudiós es pormenoritzat: "No s'observa cap canvi en l'aparell extern
corresponent a les dues plantes, tot i que hi ha una finestra de mides
impròpies de l'època; cal suposar que almenys les parets han estat fetes al
mateix temps, amb carrerons petits, ben travats i de mides més petites que els
de la resta de la façana de migjorn, a partir d'una junta que s'observa al costat
de la porta". La conclusió es clara i precisa: "Per les seves
característiques aquesta església resulta difícil de datar, però el traç del
seu aparell pot apuntar vers el final del segle XI, o, potser, millor el
començament del XII".
Tenim, doncs, una construcció
de certa volada, dues plantes, inserida dins del conjunt del santuari de Santa
Margarida de Vinyoles, i d'època romànica, dels segles XI o XII. No sembla,
doncs, una construcció que es pugui, fàcilment, fer passar com una simple
capella i sols podria tenir sentit formant part d'un conjunt més important.
Els estudiosos no semblen,
però, haver-se adonat de la construcció que tanca i emmarca la cisterna, que
segurament devia també formar part del conjunt del castell.
Vet aquí l'estat de la
qüestió: tenim un castell, de gran nomenada, situat en un lloc poc plausible.
Els arguments arqueològics, per contra, indiquen una construcció d'una certa
entitat, en el lloc altaner on la lògica estratègica ubicaria un castell, del
que el santuari de Santa Margarida de Vinyoles o el mas Castell no son més que
hereus. Crec que cal, doncs, donats els restes arqueològics i per la seva
ubicació estratègica, desfent anteriors errònies possibles ubicacions, donar
com per definitiva la ubicació del castell de la Guàrdia de Ripoll al lloc que
actualment ocupa el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.
Del comtat de Besalú als
Pinós
El castell de la Guàrdia de
Ripoll i els seus castlans ocupen un bon lloc en la història de la Catalunya
feudal.
La primera menció, segons
s'ha dit, cal cercar-la en èpoques molt tardanes, segons Taleia: "El
925, el bisbe Jordi cedí el domini de l'església i parròquia [de Sant Martí de
Vinyoles] al monestir de Ripoll, civilment, però, depenia del castell de la
Guàrdia i tenia com a sufragània l'església de Tremolosa".
"Es esmentat [el
castell de la Guàrdia] ja el 1017, dins del comtat de Besalú; el senyorejà la
família Guàrdia o Saguàrdia, coneguda des del 1061" diu Pladevall (Gran enciclopèdia catalana. Volum 8). Estem en temps dels germans Bernat
Tallaferro, comte de Besalú, i Oliba, abat-bisbe de Ripoll i Cuixà i Vic.
Segons la revista Taleia,
"l'any 1017 apareix un tal Bernat, pròcer del Comtat de Besalú, com senyor
del castell. Aquest prócer Bernat, senyor del castell de la Guàrdia de Ripoll,
apareix en la signatura de l'acta de fundació i dotació del bisbat de Besalú,
creat per Bernat Tallaferro. Quatre anys més tard, són llegats al successor en
el comtat besalunenc, Guillem, els castells de Milany i la Guàrdia, i també el
de la Portella. Durant setanta-vuit anys, la sobirania del castell roman a mans
del Comtat de Besalú". El castell de la Guàrdia de Ripoll segueix en mans
dels comtes de Besalú: "Pel testament sacramental del comte Tallaferro,
d'octubre del 1021, els castellos quos dicunt Melanno et Guardia, et ipsam
turre et castellar, et ipsum castellum quem dicunt Portella, simul cum ipsa
terra de comitatu Ausona et de comitatu Birgitano, etcètera són llegats al fill -i successor en el
comtat besalunenc- Guillem" (Els
castells catalans).
D'aquesta pertinença al
comtat de Besalú en resta el fet de Guillem II, el Tro, net de
Tallaferro i comte de Besalú, la "primera actuació pública (any [setembre]
1054), la trobem en el conveni amb el comte de Barcelona. Es compromet a
tornar-li els castells de Finestres i de Colltort -que l'altre reivindicava per
donacions dels avantpassats- i li diu que l'ajudaria en tot i pertot. Fins
l'extrem d'afirmar que es casaria amb la seva cunyada. En el tracte, malgrat
d'empenyorar-hi el castell de la Guàrdia (situat a la serra de Matamala)
-indret de Les Llosses- i que el de Barcelona oferís un dot llaminer, va
haver-hi incompliment de pacte i violació de dominis territorials" (nota 1). En
aquesta actuació pública s'esmenta que el castlà del castell de la Guàrdia de
Ripoll era Ramon Bernat(Els
castells catalans).
En un article, ja citat
[revista Taleia], sobre Les Llosses es diu
que "l'any 1056 es empenyorat [el castell] al Comte de Barcelona i hi
figura ja un Raimundi Bernardi de ipsa Guardia, com un dels testimonis
de les esposalles del comte barceloní Ramon Berenguer I i Almodis"(Taleia). Cal
indicar que el primer document esmentat, segons altres autors, es indatat, i
que la data de la signatura, com a testimoni del comtal matrimoni, del mateix
castlà es el novembre de 1056 (Els
castells catalans).
Però continuen les mencions
als castlans de la Guàrdia de Ripoll: "El juny del 1061, Raimundum Bernadi
de Guardia figura com un dels jutges escollits pel comte de Cerdanya per a
atendre en les qüestions que li promovia el seu vescomte", una mostra
fehacent de l'ascendent d'aquest noble (Els castells catalans).
Les mencions a Bernat
Raimon, castlà de la Guàrdia de Ripoll, sovintejen en mencions molt honorables.
Aquest Bernat Raimon Guàrdia o Saguàrdia es, doncs, un nom a retenir com a
il.lustre dins dels senyors del castell ripollès.
El 1092, Pierre Bonnassie,
en el seu ja clàssic llibre Catalunya mil anys enrera (1981), esmenta un magnat, Bernat Trasver de
Benavent, que lega un seguit de castells entre els quals es menciona la Guàrdia.
És el nostre castell de la Guàrdia de Ripoll? Cal tenir en compte que el nom de
la Guàrdia es frequent en castells d'altres contrades.
En aquest moment, entrem en
una nova generació. Uns anys abans, segons Els castells catalans:
"En la sacramentalia que, després del 1070 feren els nobles al
comte Bernat II de Besalú sobre els castells que li tenien, apareix la
declaració per aquests castrum Guardia cum sua castellania et cum omnibus
pertinenciis suis sive heremum quam condirectum, neque rocha de Castellar (Liber Feodorum Maior).
No veiem clar qui és el noble que presta el jurament per aquest castell; potser
és l'Arnaldus Raimundi, filius qui sum Ermenssendis que apareix al
paràgraf inicial, car Monsalvatje comunica que un Arnau -de fet Arnau Ramon, si
era fill del Ramon Bernat mencionat-, vinculat amb el castell de la Guàrdia,
subscriu l'escriptura de donació, feta el 1095, pel comte Bernat de Besalú al
monestir de Santa Maria de Ripoll (Monsalvatge).
Alguns autors, relacionen
l'escriptura 1095, amb una delimitació, a començaments del segle XII, dels
dominis del castell de la Guàrdia que es localitzaven a la Cerdanya, la Plana
de Vic, la Vall del Llobregat, el castell de Montfalcó (Manresa), amb
possessions esparses al voltant de Barcelona" (Taleia).
En tot cas, el mateix
Monsalvatje dóna el nom d'altre Ramon Bernat qui subscriu, el 15 de les
calendes de juny del 1118, una escriptura de cessió feta pel comte de Barcelona
al monestir de Ripoll. Raimundi Bernardi de ipsa Guardia signa, el gener del 1129, en el conveni que
s'estableix entre Ramon Berenguer III (Raimundum, comitem Barchinonensem et
marchionem Bisullunensem atque Cerritanensem) i Ponç Hug, a propòsit de
determinats castells (Liber
Feodorum Maior). Es tracta de Ponç Hug de Cervera, segons
comprovem per l'instrument de la donació de duas partes universes
dominicature nostre...in castro et in villa Cervarie expressada el gener
del 1130 i en el que reapareix la signatura de Raimundi Bernardi de Guardia (Liber Feodorum Maior).
Arran d'aquests pactes, Ponç Hug va rebre, en compensació, el vescomtat de Bas;
no ens estranyaria que el senyor de la Guàrdia hagués actuat fora per resoldre
l'afer del referit vescomtat (Monsalvatge).
En tot cas, és positiu que el comte de Barcelona li tenia posada confiança,
puix que Raimundus Bernardi de Guardia figura entre la dotzena de
marmessors seus, el 1131 (Liber
Feodorum Maior). El nom de Ramon Bernat de la Guàrdia es
repeteix en altres escriptures prou interessants (nota 2).
Per un document del 1154, sabem que casà amb Ponça; István Frank consigna que foren fills llurs: Ramon, Ponç, Bernat i Estefania" , com havia indicat István Frank. Aquest Ponç, segon fill de Ramon Bernat de la Guàrdia, es el trobador consignat a totes les històries de la literatura provençal. Però abans de parar-nos en la seva personalitat, cal acabar de desgranar els fets històrics.
Fins aquí la història dels
de la Guàrdia o Saguàrdia, antecessors del trobador Ponç de la Guàrdia. La
història, però, guardava un protagonisme pels castlans del castell de la
Guàrdia de Ripoll.
El monestir de Ripoll compra
la baronia de La Guàrdia
Les llargues pugnes entre
Pere III contra les Unions d'Aragó i València, contra Jaume de Mallorca, contra
els genovesos per l'illa de Sardenya (1346-1388) o amb Castellà pels teritoris
de Múrcia (1356-1369) feia que el rei català tingués geu necessitat de diners
per mantenir unes llargues conteses.
Raimon de Savarrès (abat de
Ripoll entre 1362 i 1380) "comprando en 31 de octube de 1363 la baronia de
La Guàrdia, cuya adquisión hizo a pesar suyo, para suministrar fondos y dinero
a D. Pedro y acalla sus exgencias" va afegir a les possessions del
monestir de Santa Maria de Ripoll aquest nou territori que seria la seva més
preuada penyora a partir d'aleshores.
La baronia de a Guàrdia, que
era sota l'autoritat del Cellarer del monestir, tenia jurisdicció sobre vuit
parròquies (Alpens, Seraloonga, Les Llosses, Matamala, Sovelles, Vinyoles,
VallespiranEls senyors del castell de
la Guàrdia de Ripoll, els Guàrdia o Saguàrdia,
formen part del grup de senyors feudals del Ripollès (al que podríem afegir els
Descatllar) oblidats dins la història degut al gran renom dels monestirs de la
comarca (Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon). Oblit imperdonable ja
que estan presents en la història de Catalunya com a personatges rellevants,
com a bisbes, trobadors i polítics guerrers.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada