El Ripollès dels trobadors

Occitània, pel fet de trobar-se en una posició geogràfica envegable, entre el Mediterràni i l'Atlàntic, al sud del quadrangle francès, sempre ha estat una cruïlla estratègica de tota mena de corrents culturals (grecs i llatins, orientals, nòrdics i evidentment mediterranis).  Amarada de la cultura llatina, amb aportacions celtes, va arribar a convertir-se en un dels centres neuràlgics de la cultura romànica a partir del segle IX.  L'occità va ser una de les rpimeres llengües romàniques a substituir el llatí en molts actes, documents, peces literàries i obres científiques. Així, les primeres gramàtiques són occitanes. La llengua occitana, gràcies a la seva cultura refinada i brillant, se situà com una mena de llengua vehicular en tot Europa, culturalment amb els trobadors, i també política amb l'elaboració dels furs, el sistema jurídic de protecció de la comunitat.  Els segles XI, XII i XIII foren les èpoques de major esplendor de la cultura i la política occ

La figura del trobador Guillem de Berguedà é s molt atractiva, tant per la seva poesia com per la seva personalitat i pe l fet que fou un dels més notable trobadors nascuts a Catalunya . Guillem de Berguedà atreu per la seva poesia, plena de força, i enlluerna per la seva biografia, plena d’acció, d’amistats i enemistats . Ja el 1848, el provençalista alemany Adelbert Keller va publicar "un bell llibret romàntic de només 62 pàgines, que tot seguit suscità la curiositat dels filòlegs, atrets, entre altres raons, pels enigmes i dificultats d’interpretació que oferien les seves poesies" , explica Martí de Riquer, que ha estudiat molt exhaustivament l’obra i la poesia d’aquest trobador català. Adelbert von Keller Henry Adelbert von Keller (Pleidelsheim, 5 juliol 1812- Tübingen, †13 març 1883) és un personatge curiós encara que poc conegut. Que ell fos el primer en fixar-se de la personalitat i producció de Guillem de Berguedà, es paradigmàtic d’una a