L'expansió del regne d'Catalunya-Aragó a Provença
"El rei
Alfons, en morir l'any 1166 el seu cosí el comte Ramon Berenguer II de
Provença, reclamà la seva heretat, s'intitulà marquès de Provença i inicià,
contra les pretensions de Ramon V de Tolosa, una eficaç i constant política a
l'altre vessant del Pirineu, fonamentada en múltiples pactes i compromisos
feudals amb barons i grans senyors provençals, la qual cosa l'obligà, a partir
del 1167, a
fer llargues i freqüents estades a Arles, Tarascó, Nica, Montpeller, Carcasona,
Aix, Marsella, etc.".
Les llargues relacions de Catalnya-Aragó amb Provença
Les relacions de Catalunya amb el comtat de Provença es remunten als orígens de la casa comtal de Barcelona. Però per explicar la situació durant els temps del trobadors es remuntarem als inicis del segle XI.
Ramon Berenguer III, el
Gran, comte de Barcelona, va començar a governar els principals
comtats catalans cap el 1096. Era Senyor de Carcasona, però el senyoriu li fou
arrabassat per Ató de Besiers. Posteriorment es va casar, en terceres núpcies,
amb Dolça de Provença, i va fer valer els drets que tenia de heretar aquest
comtat, però contestat per Alfons Jordà de Tolosa, va arribar a un conveni de
repartiment de la Provença (1125).
Als comtats
catalans va succeir-lo el seu fill Ramon Berenguer IV i al comtat de Provença, el seu segon
fill, Berenguer Ramon.
Havent mort el
comte de Provença, Berenguer Ramon, l'any 1144 i deixat un hereu menor d'edat
(Ramon Berenguer), el seu germà el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va
exercir la tutela sobre el comtat de Provença, mantenint disputes amb el senyor
de la casa de Baus. Havent conquerit Arles (1146),
va obtenir el sotmetiment d'aquest indret provençal.
La casa comptal de Tolosa va continuar amb una política
contrària a la política provençal de Catalunya, però el comte-rei català (casat
ara amb Petronila d'Aragó) va obtenir un acord amb Trencavel, vescomte de
Besiers, Ermengarda de Narbona i Guillem de Montpeller. I una aliança amb
Enric II d'Anglaterra, que l'ajuda en el setge de Tolosa (1159). Alhora va
acceptar que Provença fos feu de l'Imperi Germànic, de Frederic Barbaroja
(1162). El comte de Barcelona va morir precisament a Sant Dalmau de Gènova, el
1162, quan anava a Torí a signar el tractat amb l'emperador. Fou enterrat a Ripoll.
Alfons II d'Aragó, que va iniciar el seu mandat com menor d'edat, sota la tutoria
encomanada al rei d'Anglaterra, Enric II, però el govern efectiu fou encarregat
al seu cosí Ramon Berenguer III de Provença.
Mort Ramon Berenguer III de Provença en el setge de
Niça, la tardor de 1166, Alfons II d'Aragó va començar el seu regnat efectiu.
La qüestió provençal va ser la seva primera preocupació. L'Imperi Germànic i el
comte de Tolosa (casat amb la vídua de Ramon Berenguer) li discutien la seva
heretat de Provença.
Alfons II d'Aragó s'alia amb Gènova, però ocupat amb
els afers peninsulars (intenta conquerir Mallorca i València (1171)), el comte
de Tolosa Ramon s'atreu els genovesos, amb qui convé que si li conquisten
Provença els hi donarà el litoral.
La intervenció
del rei d'Anglaterra, Enric II, l'any 1173, va intentar imposar una treva de 10
anys, però el de Tolosa va continuar amb la seca oposició contra el rei
aragonès.
La fi de les
disputes té lloc el 1176 quan s'arriba a un acord entre Tolosa i Alfons
mitjançant el qual, a canvi de compensacions monetàries, el de Tolosa renuncia
al drets sobre Provença.
Una nova guerra
entre Tolosa i Aragó-catalunya i Anglaterra acaba amb una pau el 1184.
El rei aragonès
durant tots els anys de disputes havia aconsegueix el vassallatge dels senyors
de Bearn (1170), de Bigorra (1175) i de Nimes, Besiers i Carcassona (1179) i
convenis amb els comtes de Foix i Forcalquer (1193).
Alfons II d'Aragó va morir a Perpinyà (1196) i els seus
restes son sebollits a Poblet.
Pere II d'Aragó va heretar Aragó i Catalunya i part del sud francès (fins
el port d'Aspe) i el seu germà Alfons la Provença. La política provençal va continuar essent objecte important dins de
l'activitat de rei aragonès, com a mostra el tractat d'ajuda mútua d'Amilau
(1204) entre Pere d'Aragó, Alfons de Provença i el comte de Tolosa, aleshores
cunyat el rei aragonès. Pere Ii d'Aragó va acordar amb el seu germà Alfons de
Provença que es feien recíprocament hereus per testament.
Pere II d'Aragó,
es va casar amb Maria de Montpeller a canvi del senyoriu. Abans havia adquirit
el compromís de casar-se amb un hereva de Navarra, però en fou rellevat pel
Papa (1199).
Alhora, el rei
aragonès es va atreure al comte de Comenge a canvi de la feu de la vall d'Aran.
El 1206 va
demanar el divorci de Maria de Montepeller, que no va aconseguir del Papa, per
casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, que era a la
cort d'Acre. I en aquest punt esdevé la croada contra els càtars:
-Juny de 1209: S'aplega a Lió la croada demanada per Innocenci III.
-22 de juliol de 1209: Presa de Besiers.
-Agost de 1209: Presa de Carcassona. El vescomte Ramon Roger Trencavel empresonat per Monfort.
-12 de setembre de 1213: Batalla de Muret. Mort de rei Pere II d'Aragó.
Segons explica sintèticament Martí de Riquer:
Les llargues
relacions de Catalnya-Aragó amb Provença
Les relacions de Catalunya amb el comtat de Provença es remunten als orígens de la casa comtal de Barcelona. Però per explicar la situació durant els temps del trobadors es remuntarem als inicis del segle XI.
Les relacions de Catalunya amb el comtat de Provença es remunten als orígens de la casa comtal de Barcelona. Però per explicar la situació durant els temps del trobadors es remuntarem als inicis del segle XI.
Ramon Berenguer III, el
Gran, comte de Barcelona, va començar a governar els principals
comtats catalans cap el 1096. Era Senyor de Carcasona, però el senyoriu li fou
arrabassat per Ató de Besiers. Posteriorment es va casar, en terceres núpcies,
amb Dolça de Provença, i va fer valer els drets que tenia de heretar aquest
comtat, però contestat per Alfons Jordà de Tolosa, va arribar a un conveni de
repartiment de la Provença (1125).
Als comtats
catalans va succeir-lo el seu fill Ramon Berenguer IV i al comtat de Provença, el seu segon
fill, Berenguer Ramon.
Havent mort el
comte de Provença, Berenguer Ramon, l'any 1144 i deixat un hereu menor d'edat
(Ramon Berenguer), el seu germà el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, va
exercir la tutela sobre el comtat de Provença, mantenint disputes amb el senyor
de la casa de Baus. Havent conquerit Arles (1146),
va obtenir el sotmetiment d'aquest indret provençal.
La casa comptal de Tolosa va continuar amb una política
contrària a la política provençal de Catalunya, però el comte-rei català (casat
ara amb Petronila d'Aragó) va obtenir un acord amb Trencavel, vescomte de
Besiers, Ermengarda de Narbona i Guillem de Montpeller. I una aliança amb
Enric II d'Anglaterra, que l'ajuda en el setge de Tolosa (1159). Alhora va
acceptar que Provença fos feu de l'Imperi Germànic, de Frederic Barbaroja
(1162). El comte de Barcelona va morir precisament a Sant Dalmau de Gènova, el
1162, quan anava a Torí a signar el tractat amb l'emperador. Fou enterrat a Ripoll.
Alfons II d'Aragó, que va iniciar el seu mandat com menor d'edat, sota la tutoria
encomanada al rei d'Anglaterra, Enric II, però el govern efectiu fou encarregat
al seu cosí Ramon Berenguer III de Provença.
Mort Ramon Berenguer III de Provença en el setge de
Niça, la tardor de 1166, Alfons II d'Aragó va començar el seu regnat efectiu.
La qüestió provençal va ser la seva primera preocupació. L'Imperi Germànic i el
comte de Tolosa (casat amb la vídua de Ramon Berenguer) li discutien la seva
heretat de Provença.
Alfons II d'Aragó s'alia amb Gènova, però ocupat amb
els afers peninsulars (intenta conquerir Mallorca i València (1171)), el comte
de Tolosa Ramon s'atreu els genovesos, amb qui convé que si li conquisten
Provença els hi donarà el litoral.
La intervenció
del rei d'Anglaterra, Enric II, l'any 1173, va intentar imposar una treva de 10
anys, però el de Tolosa va continuar amb la seca oposició contra el rei
aragonès.
La fi de les
disputes té lloc el 1176 quan s'arriba a un acord entre Tolosa i Alfons
mitjançant el qual, a canvi de compensacions monetàries, el de Tolosa renuncia
al drets sobre Provença.
Una nova guerra
entre Tolosa i Aragó-catalunya i Anglaterra acaba amb una pau el 1184.
El rei aragonès
durant tots els anys de disputes havia aconsegueix el vassallatge dels senyors
de Bearn (1170), de Bigorra (1175) i de Nimes, Besiers i Carcassona (1179) i
convenis amb els comtes de Foix i Forcalquer (1193).
Alfons II d'Aragó va morir a Perpinyà (1196) i els seus
restes son sebollits a Poblet.
Pere II d'Aragó va heretar Aragó i Catalunya i part del sud francès (fins
el port d'Aspe) i el seu germà Alfons la Provença. La política provençal va continuar essent objecte important dins de
l'activitat de rei aragonès, com a mostra el tractat d'ajuda mútua d'Amilau
(1204) entre Pere d'Aragó, Alfons de Provença i el comte de Tolosa, aleshores
cunyat el rei aragonès. Pere Ii d'Aragó va acordar amb el seu germà Alfons de
Provença que es feien recíprocament hereus per testament.
Pere II d'Aragó,
es va casar amb Maria de Montpeller a canvi del senyoriu. Abans havia adquirit
el compromís de casar-se amb un hereva de Navarra, però en fou rellevat pel
Papa (1199).
Alhora, el rei
aragonès es va atreure al comte de Comenge a canvi de la feu de la vall d'Aran.
El 1206 va
demanar el divorci de Maria de Montepeller, que no va aconseguir del Papa, per
casar-se amb Maria de Montferrat, hereva del regne de Jerusalem, que era a la
cort d'Acre. I en aquest punt esdevé la croada contra els càtars:
-Juny de 1209: S'aplega a Lió la croada demanada per Innocenci III.
-22 de juliol de 1209: Presa de Besiers.
-Agost de 1209: Presa de Carcassona. El vescomte Ramon Roger Trencavel empresonat per Monfort.
-12 de setembre de 1213: Batalla de Muret. Mort de rei Pere II d'Aragó.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada