Lluites nobiliàries durant el regant d'Alfons II

Durant el regnat d'Alfons II el Cast o el Trobador varen tenir lloc diferents disputes, a partir de 1184 i fins 1195, que varem enfrontar al comte d'Urgell i els vescomtes de Cabrera i de Castellbó contra el parer del mateix rei.

Com explica Santiago Sobrequès (Els barons de Catalunya (1957):

"El vescomte Ponç [III] de Cabrera, nosaltres l’anomenarem, potser injustament, el trobador. És ver que no en coneixem sinó una composició, però és més que suficient per a acreditar una remarcable erudició trobadoresca. El seu corresponsal Bertran de Born deia d’ell, sempre suposant que es tracti d’ell i no del seu fill Guerau, que era lo plus rics hom et plus gentils de Catiloigna trait lo comte d’Urgell son seigner. La vida del vescomte trobador fou pròdiga en aventures. Va casar-se amb Marquesa, filla d’Ermengol VII, i d’aquest matrimoni derivarien les pretensions i finalment l’accès, dels seus descendents al comtat d’Urgell. En 1184, quan va morir el seu sogre, Ponç es trobava a Castella, empresonat pel rei Alfons VIII, no sabem per quins motius. Però el seu sobirà, el comte-rei Alfons I, que l’apreciava, qui sap si per afinitats literàries, va obtenir-ne l’alliberació. Ponç, agraït, va reconèixer tenir per al rei els castells de Montmagastre, Castelló de Farfanya, Camporells, Torrefellona i Hostalric; a la vegada el monarca prometia ajudar-lo en la seva disputa amb el comte d’Urgell, el seu cunyat Ermengol VIII, en la seva disputa sobre la potestat dels castells d’Os i Àger, discòrdia heretada dels pares. Però més tard Ponç de Cabrera caigué en desgràcia del rei, que convingué amb el comte d’Urgell (Balaguer, 1190) el repartiment de les seves terres. Tot aquest afer és molt fosc. Sabem que la major part de la noblesa d’Urgell (Ponç de Ribelles, el vescomte de Castellbò, els Cervera) estava al costat del vescomte i que la pau es va signar en 1195 avenint-se el nostre personatge a reconèixer al seu senyor i cunyat la tan disputada potestat d’Àger. Però desconeixem el perquè d’aquesta lligues i contralligues nobiliàries. Ponç III va morir poc desprès, en 1199, i fou enterrat en un magnífica sepulcre a Bellpuig de les Avellanes".

Segons explica István Frank en el seu estudi sobre Ponç de la Guardia, aquestes lluites nobiliàries durant el regnat d'Alfons II varen tenir un llarg i enrevedat procès. Ponç de Cabrera va tenir que exiliar-se a Castellà cap el 1184 (per les disputes amb Ermengol comte d'Urgell?). Fet un acte de reconciliació amb el seu rei, el 1185, va retornar a Catalunya l’any següent. Expatriat de nou el febrer de 1187, va entrar pocs mesos després, essent fet presoner pels lloctinents reials. Liberat el novembre de 1187, va rependre les hostilitats, fins a la seva conclusió el febrer de 1189, mitjançant una treva que va durar fins el juliol de 1190.

El 1191 la revolta dels coaligats a l’entorn de Ponç de Cabrera i del vescomte de Castellbó, on militava Guillem de Berguedà, va entrar en la darrera fase. El rei Alfons a meitat d’agost, va venir a Lleida y acompanyat del comte d’Urgell, Armengol VII, va organitzar una operació punitiva contra els revoltats, repartint-se les seves possessions.

L’any 1192, es va assetjar el castell de Montessor, on es trobava Guillem de Berguedà. El rei, entre gener i abril, i d’una manera més intermitent, a partir de setembre, va participar en les operacions militars. El 1192 les forces reials tenien assetjat Castelló de Farfanya, on era Ponç de Cabrera, i a començament de la primavera varen assetjar Montessor, on eren Marquesa de Cabrera i Guillem de Berguedà. A finals de 1192 Marquesa es va rendir i es va constituir com hostatge, mentre el vescomte de Cabrera fugia.

La reconciliació del rei i Cabrera no va tenir lloc. El rei va morir el 1196 i Cabrera entre gener i maig de 1199. L’hereu Guerau IV de Cabrera va sotmetre’s al rei. Marquesa de Cabrera va viure fins 1215, quan ja tenia, de llarg, més de cinquanta anys.