Carmen Campi Doctoris

El Carmen Campi Doctoris és una cançó sobre el personatge del Cid, escrita en llatí, conservada incompleta en un manuscrit de la biblioteca del monestir de Santa Maria de Ripoll, de la primera meitat del segle XIII, conservat avui a la Bibliothèque Nationale de Paris.

És el més antic dels texts dedicats a l’heroi castellà. Escrit en versos sàfics i adònics, n’han arribat trenta-dues estrofes. Després d’un exordi i d’episodis diversos, la narració comença a explicar molt minuciosament la lluita del Cid contra Berenguer Ramon II de Barcelona, al voltant d’Almenar (Segrià), cap el 1082.

Manuel Milà i Fontanals fou el primer a considerar-la d’autor català, i Marcelino Menéndez Pidal suposà que aquest pertanyia al bàndol contrari al comte i que la compongué vers el 1090. Nicolau d’Olwer no el cregué català. Jules Horrent vacil·là entre creure’l català, aragonès o mossàrab de Lleida i proposà com a data de redacció entre juny de 1093 i el juny de 1094. Antonio Ubieto va datar-lo, primer, cap el 1093-1094, i posteriorment cap a mitjans del segle XII, quan la llegenda del Cid estava més desenvolupada, pero el considera d'origen aragonès, en concret de la catedral de Roda. Roger Wright el considera compost a Ripoll, cap el 1083. Colin Smith retrassa la seva composició i el considera un document posterior a la Historia Rodici, que esta datada a mitjans del segle XII (1144 y 1150), i que també fou composada a la zona oriental d'Espanya.

Com es pot veure, dintre de la disparitat d'opinions, prevaleixen els qui consideren el poema redactat a Ripoll cap a finals del segle XI.

Cal tenir present que Maria, la Sol filla de l'heroi castellà en el Cantar de Mío Cid, es va casar, cap el 1098, amb Ramon Berenguer III, comte de Barcelona entre 1097 i 1131, i que era nebot de Berenguer Ramon II, el comte barceloní derrotat pel Cid a Almenar.