El castell trobador de Mataplana

La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota les fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Així ho deia el llibre Montgrony, entre la història i la llegenda (1984), d'Esteve Busquest Molas, on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana. 

Era, però, una creença infundada ja que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder.

Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripollès Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueològics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicació i a descobrir unes restes arqueològiques de gran valor: el castell on havien viscut Ponç de Mataplana, tant vituperat per Guillem de Berguedà, Hug de Mataplana i on va sorjornar Ramon Vidal de Besalú.

Les restes del castell de Mataplana foren localitzades on era previssible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de distància de la capella romànica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada de espessa vegetació. La seva ubicació era a 1.140 metres d'altitud, entre els 5º 45' de Longitud est i els 42º 16' 45" de latitud Nord. Sota aquest monticle de materials, hi havia una base formada per materials margo-calcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven, que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i aïllada. El nom de Mataplana obeeix a la transformació artificial del turó de pedra calcària aplanat, formant una motta o matta.

En aquest lloc es varen trobar en successives campanyes arqueològiques (1986-1998), "no tant sols el pati enlosat del castell sinò, fins i tot, bona part de les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien constituït i la muralla que protegí el recinte, o bé l'escala que accedia a la planta noble del pati".

Les successives campanyes arqueològiques han permés descobrir "una superfície edificada d'uns 532 metres quadrats, en l'àmbit de la qual havien quedat enterrats els elements bàsics d'un castell-residència del període del segon art romànic (segles XII-XIII), el castell dels trobadors, que a la vegada s'havia edificat damunt d'un altre castell típic del primer art romànic".

Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben esquadrada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i pot ser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug. Des d'aquest lloc es podia contemplar tota la vall a certa altura i el camí serpentejant que anava pel costat de la ribera. Segons Riu, en "aquell mateix moment es construí, a uns quinze metres d'ella i a l'extrem meridional del turó, una capella castral [o aula] d'una sola nau amb porta al nord, d'uns quatre metres d'amplada per sis de llargada. Era una capella petita, probablement amb coberta de loses s dos vessants, i sense absis diferenciat.

I fins i tot, és possible també que seguint el costum del moment, hom encerclés la torre i la capella potser amb un mur de pedra i, més probablement, per mitjà d'una palissada de fusta que podia seguir amb més faiclitat les sinuositats del cim del turonet".

El castell trobador de Mataplana

Però les restes descobertes en les successives campanyes arqueològiques han posat al descobert, fonamentalment, els elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic.

La peça bàsica es la gran torre rectangular del cantó oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superfície de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de canó seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de descàrrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besalú en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que es possible endevinar que degués estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completada amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula àrab. A aquesta torre ben aviat s'adossa pels extrems nord i sud una muralla recta de 1'40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjançant una porta situada a l'est.

Posteriorment l'espai interior a la muralla es va anar omplenat d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i la aula-capella s'hi construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.

La capella romànica de Sant Joan de Mata, situada fora del recinte amurallat, no fou edificada fins la primera meitat del segle XIII, encara que les dues peces d'aquesta església conservades al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estiguin datades a la darreria del segle XII.

A la part septentrional de la muralla s'hi adossà una saleta o magatzem de 5'9 per 3'4 metres. Sobre aquesta sala hi hagué una estança arrebossada i decorada.

Més tardanament, potser ja a la primera meitat del segle XIV cal situar l'escala de pedra sense barana que permetia pujar des del pati a la planta noble situada al segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir una avantmuralla damunt la qual es construí un forn exterior per coure el pa.

El barri de Mataplana i església romànica de Sant Joan de Mataplana
A la vegada que es construïa el castell, a la darreria del segle XII, a extramurs i a la part meridional del castell es formà un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb un fornal i un dipòsit de cendres.

A tocar del castell de Mataplana hi ha l'església romànica de Sant Joan de Mataplana, amb una sola nau rectangular amb absis semicircular a l'est i campanar d'espadanya. La capella fou restaurada el 1969, conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta església es conserven dues taules pintades, una conservada al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona.